Es tracta d’un projecte que Natxo Tarrés tenia des de feia temps guardat en un calaix. L’Auditori de Barcelona, concretament el Departament de Música Moderna, els hi va proposar retre homenatge al gran precursor de la música reggae. L’Auditori engega projectes similars una vegada a l’any però fins ara havien sigut de músics catalans. Natxo Tarrés valora el projecte com que “això no és una feina més, és un bombonet, Bob Marley m’ha acompanyat sempre i el sento com de la meva família”.
L’equip està format per Natxo Tarrés (veu i guitarra), Damià Olivella (segona veu i guitarra), Roger Farré (segona veu i baix), Ritxi Diéguez (scratch), Fernando Tejero (teclats) i Dídac Fernández (bateria). Aquests dos últims són components de la banda de Macaco però tots ells són músics captivats per Bob Marley. El cantant Natxo Tarrés considera que “jo faig de canal del Marley, és ell qui arriba a la gent, jo simplement faig de transmissor”.
L’objectiu dels The Wireless era portar al cantant a espais de culte. La música reggae sempre ha sonat al carrer però les cançons de Marley mai havien sonat en teatres o auditoris. La fortalesa d’aquest músic és que agrada a moltes generacions diferents que el descobreixen durant la seva joventut. Per a en Natxo Tarrés la música i les cançons de Bob Marley ja es recorden sense aquest homenatge però d’aquesta manera es gaudeixen de forma més especial.
El repertori que tocaran es centra en els clàssics, un total de 17 cançons que viatjaran des dels anys 70 de la música de Jamaica fins a la varietat més contemporània. Es tracta de cançons que de major o menor manera són conegudes pel públic i que tenen missatges molt actuals. La crisi, la pregunta de qui és un mateix o el poder personal de l’individu són alguns dels temes de les lletres que va crear Marley. També cal destacar que el grup ha decidit traduir tres temes: War, No woman no cry i Redemption Song. El motiu de la traducció és que es volia donar a conèixer el significat d’aquestes lletres. Un exemple clar és la cançó No woman no cry. Pel títol i les parts més fàcils de traduir podria estar parlant d’un problema amorós, però no és així. No woman no cry parla dels guetos i la misèria de les guerres.
Les entrades es poden comprar a través de Telentrada i tenen un cost de 14€. La organització ha informat que l’obertura de portes serà a les 22:00, mitja hora abans del concert.
I què passa amb Gossos?
El grup Gossos es troba ara treballant en aquesta pausa d’un any de no fer concerts. El grup va començar l’any 1993 i té ja al mercat més de 10 discos, gravats en estudi o de directes. Aquesta absència als escenaris es deu a la voluntat de descansar. Fins ara la banda no havia descansat més de 25 dies entre concert i concert. El proper disc ja està en fase de composició de noves lletres i cançons. Natxo Tarrés, líder del grup, confirma que les experiències que estan vivint per separat durant aquest temps es faran notar en el proper treball.
